PLANS URBANÍSTICS AL DELTA DE L’EBRE

Durant el 2013 s’aproven diversos plans i projectes urbanístics al Delta de l’Ebre, als municipis de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i Sant Carles de la Ràpita, amb la previsió de milers d’habitatges, uns anys després que les diverses figures de planejament territorial apostessin per restringir el creixement. També es presenta l’esborrany del Pla director de les edificacions agrícoles que estableix la protecció de construccions vinculades a l’activitat agrícola en sòl no urbanitzable.
El Delta de l’Ebre és una plana al•luvial de més de 320 km² de superfície (unes tres vegades més gran que el municipi de Barcelona) que es projecta prop de 22 km dins del mar en forma de tascó. És el tercer Delta més gran de la mediterrània després del Delta del Nil (24.000 km²) i del Roine (500 km²).

El 24% de la superfície del Delta són àrees naturals protegides dins del PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE (PNDE) i un 71% son àrees de cultius on destaquen les 20.000 ha d’arrossars. El 5% restant és sòl urbà i allotja 16.135 habitants distribuïts en la plana deltaica. Si incloem també els municipis situats al pre-delta la població arribaria als 64.351 habitants (INE 2012).

L’estructura del poblament del Delta ve determinada pel propi riu que el divideix en dos hemideltes: el dret i l’esquerre. En aquest àmbit també hi passa el corredor mediterrani d’infraestructures (que coincideix amb el traçat de l’antiga Via Augusta) que travessa els municipis de l’antiga línia de la costa pre-deltaica. L’organització politico-administrativa dels municipis deltaics es va veure modificada entre els anys 1977 i 1983 amb la creació de cinc nous municipis.

A l’àmbit pre-deltaic de l’hemidelta esquerre, que pertany a la comarca del Baix Ebre, se situen els municipis de l’Ampolla de Mar (3.606 hab.) -segregat del Perelló al 1991-, Camarles (3.609 hab.) i l’Aldea (4.530 hab.) -segregats de Tortosa al 1981 i 1983 respectivament-. Com a municipi situat íntegrament a la plana deltaica de l’hemidelta esquerre, hi ha Deltebre (12.316 hab.) també segregat de Tortosa al 1977 i que comprèn els nuclis conurbats de La Cava i Jesús i Maria i la urbanització de Riumar (373 hab.).

A la plana deltaica de l’hemidelta dret, que pertany a la comarca del Montsià, hi ha Sant Jaume d’Enveja (3.549 hab), format pel nucli principal de Sant Jaume i les entitats dels Muntells (498 hab) i la Balada (11 hab). Sant Jaume també es va segregar de Tortosa el 1978. A l’hemidelta dret, amb part del seu terme municipal a la plana, hi ha a Amposta (21.434 hab.) -que té els nuclis deltaics de la urbanització Eucaliptus (110 habitants) i Poble Nou del Delta (173 habitants)- i Sant Carles de la Ràpita (15.232), situat a la badia dels Alfacs, que inclou dins del seu terme municipal la punta de la Banya i la barra del trabucador amb el nucli deshabitat de les Salines de la Trinitat.

El poblament del delta
El poblament de la plana deltaica de l’Ebre es va iniciar al segle XVIII format per colons que arribaven al Delta per a l’explotació de la sosa. Aquests primers pobladors vivien en barraques disperses que no formaven cap nucli (al 1719 residien al Delta 385 persones).

A la segona meitat del segle XIX la posada en marxa dels canals de la dreta i l’esquerra del l’Ebre va possibilitar la introducció del cultiu de l’arròs i l’augment de població, que es va concentrar als nuclis de la Cava, Jesús i Maria i Sant Jaume.

Altres nuclis que es van desenvolupar en aquesta època van ser els Muntells (a l’est) i la Balada (a oest). Aquest últim era un antic Lligallo (comunitat de pastors), que va néixer, igual que altres nuclis deltaics, gràcies a la importància de la transhumància entre el Maestrat (Castelló i Terol) i el Delta des del segle XIV.

A començaments del segle XX hi van haver intensos processos migratoris cap al Delta des de la resta de l’Estat (especialment del País Valencià) mentre s’ampliaven les hectàrees de cultiu d’arròs. Al 1940 al Delta ja existien unes 16.000 ha conreades d’arròs i hi vivien 6.200 habitants. Durant el franquisme, es van generar nous nuclis al Delta com el Poble Nou del Delta (anomenat inicialment com a Villafranco del Delta) per part de l’Instituto Nacional de Colonización Agraria al 1956.

El tipus de poblament del Delta segueix un model propi de colonització on cada casa, generalment amb hort, s’aixeca en una parcel•la rectangular paral•lela al riu i els carrers segueixen la mateixa estructura dels antics camins agraris. En el cas de Deltebre els nuclis urbans de la Cava i Jesús i Maria s’uneixen i s’estructuren a través de 6 km de l’antiga carretera, lloc on les densitats urbanes augmenten i s’aprofita també per establir-hi equipaments comercials i de serveis.

A mitjans dels anys 60 hi van haver els primers desenvolupaments turístics amb urbanitzacions com Riumar, a tocar de la desembocadura, que preveia més de 30.000 places d’apartaments, dels quals només es van executar inicialment 50 xalets de la fase I. Aquesta urbanització va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional al 1970 tot i no estar del tot legalitzada.

A l’hemidelta dret també es va desenvolupar la urbanització Eucaliptus, al 1965, al terme municipal d’Amposta de la qual només es va desenvolupar la fase I de les tres fases previstes.

La protecció del medi natural: El Parc Natural
El Delta de l’Ebre és una de les zones humides més importants de l’Europa Occidental després del Parc Regional de la Camarga a França i del Parc Nacional de Doñana al sud d’Espanya. Al Delta com a zona de cria i hibernació d’aus s’hi han identificat prop de 330 especies d’ocells de les 600 que hi ha a Europa.

Aquest importància va fer que al 1962 la UNESCO, dins del projecte MAR, la incorporés en el llistat de zones humides Euroafricanes susceptibles de ser conservades amb màxima categoria. Aquest nivell de protecció també va quedar reflectit a la conferència de Ramsar (Iran) de 1971.

Paral•lelament, durant els anys 70 es van començar a realitzar estudis per promoure la seva protecció per part d’entitats ecologistes com la Lliga de Defensa de la Natura (DEPANA), la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA).

El procés de protecció va anar acompanyat d’un autèntic “boom” de projectes turístics al Delta de l’Ebre als anys 70 com la Ciudad del Mar a la punta del Fangar, de 608 ha, que proposava acollir fins a 40.000 turistes o el projecte Iber-playa a la zona humida de la platjola. Però sens dubte el projecte més polèmic va ser el de ciutat residencial dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita que pretenia la dessecació d’aquesta península (emparant-se en la llei 1918) i la construcció en les seves 2.300 ha d’una ciutat residencial per a 130.000 turistes.

El projecte dels Alfacs va propiciar la reacció contrària l’any 1973 d’un bon nombre d’institucions com el museu de Zoologia de Barcelona, entitats ecologistes (DEPANA o ADENA), l’lCHN, Òmnium Cultural, el Col•legi d’Arquitectes i el Col•legi de Llicenciats i Doctors. A l’octubre de 1976 l’Assemblea de Catalunya va editar un manifest anomenat “Salvem Catalunya per a la democràcia” on es reclamava aturar aquest i altres projectes, com l’embassament de Rialp, les nuclears d’Ascó i Vandellós, el transvasament de riu Ebre a Barcelona o l’abocador del Garraf.

Per contra, les entitats locals defensores del projecte argumentaven que era vital per aquesta zona deprimida i lamentaven que les associacions contràries no haguessin mostrat el seu rebuig de la mateixa manera al transvasament de l’Ebre a Barcelona.

Més endavant, l’any 1983, ja amb l’arribada de la democràcia, un altre projecte que proposava la dessecació de la llacuna del Canal Vell a Deltebre per tal d’augmentar la superfície destinada al conreu de l’arròs va generar una forta oposició. La protesta d’ecologistes, pescadors i del recentment constituït Ajuntament de Deltebre van forçar la declaració del Parc Natural del Delta de l’Ebre per part de la Generalitat a l’hemidelta dret (DL 354/1983). Aquesta primera proposta comprenia les zones humides del Canal Vell, la llacuna de les Olles, el port del Fangar i les Illes de Sant Antoni i Buda. Al 1986 (DL 332/1986) es va ampliar aquesta protecció a l’hemidelta dret, a les zones humides l’Alfacada i la Platjola a Sant Jaume d’Enveja, Sant Antoni Sapinya, la Tancada, l’Encanyissada, els ullals de Baltasar a Amposta i els Erms de Casablanca i la Banya a Sant Carles de la Ràpita.

Al 1996 la superfície del Parc Natural s’ampliava per la reserva de caça de l’Encanyissada fins a les 7.802 ha. També cal remarcar el fet que el Parc fos classificat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), atenent a la Directiva 79/409/CEE del Consell de la Unió Europea, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres i posteriorment a la XARXA NATURA 2000.

Pla director de coordinació i Pla territorial
A principis dels anys 90 es van proposar un nou reguitzell de projectes d’urbanització en sòl deltaic. A Amposta es projectava la fase II de la urbanització Eucaliptus de 120 ha que incloïa 1.850 habitatges i un camp de golf. A Sant Jaume d’Enveja es proposaven dues urbanitzacions més, una de 80 ha propera a l’Illa de Buda (sector de Migjorn) i una altra més a prop de Sant Jaume, de 90 ha, promoguda per la societat Agrovinaroç. A part, a Deltebre continuaven pendents les ampliacions de Riumar.

El primer intent d’ordenació de la plana deltaica va ser el Pla director de coordinació del delta de l’Ebre aprovat el 5 de març de 1996, coordinat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). L’objectiu, en quant a l’ordenació del territori, era coordinar el seu creixement i fer-lo compatible amb la protecció de l’important patrimoni natural del Delta. El Pla abastava el territori format pels 7 municipis deltaics i supervisava el seu planejament vigent.

El Pla director establia que a la zona de la plana deltaica només podien passar a ser urbanitzables les reserves de creixement a l’entorn de Deltebre i el sector d’Agrovinaroç a Sant Jaume d’Enveja, exceptuant les previsions de Riumar fetes per les Normes Subsidiàries de Deltebre i el creixement d’Eucaliptus a Amposta. Per contra, el Pla projectava cinc àmbits de nous creixements residencials a l’àmbit del pre-delta: dos sectors al nord del camí del Roquer a l’Ampolla i Camarles i d’altres a cavall entre els municipis d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita, entre el canal de Carles III i l’antiga traça del ferrocarril de Vall de Zafan. També proposava un sector industrial al sud del nucli d’Amposta delimitat per l’N-340 i el Barranc d’Oriola, i un sector industrial a l’Aldea situat entre l’autopista AP-7 i el nou traçat del ferrocarril amb la finalitat de donar servei a la nova estació del ferrocarril Euromed a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a les infraestructures es definia una Anella Viària de l’Ebre per comunicar els diferents municipis entre si i amb l’Autopista AP-7 o la N-340 així com un nou pont sobre l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

A nivell turístic s’establien 14 centres de serveis turístics (CST) distribuïts per tot el territori i s’apostava per potenciar la navegació de l’Ebre i la recuperació del Canal de Carles III entre Amposta i Sant Carles com a atractiu per a relligar el Delta amb el continent. També proposava un àmbit destinat a un port pesquer i esportiu a Deltebre riu amunt, alternatiu al que s’estava tramitant a les zones sensibles del Ganxal.

A final del 1996 el DPTOP va decidir iniciar l’elaboració del primer Pla territorial definit pel Pla territorial general de Catalunya de 1995 en l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Aquest Pla s’emmarcaria dins de l’estratègia de desenvolupament d’aquest àmbit realitzada per l’Institut per al Desenvolupament Econòmic de les Comarques de l’Ebre (IDECE), creat l’any 1993. El Pla territorial de les Terres de l’Ebre va ser presentat i aprovat definitivament el 2001. El Pla es va concebre com un instrument pel desenvolupament de les Terres de l’Ebre plantejant un reforç i correcció de les dinàmiques demogràfiques a través de la promoció industrial, la reestructuració agrària, el desenvolupament turístic i la millora de les infraestructures internes (especialment a la Terra Alta) i externes (com el Ferrocarril d’Alta Velocitat o el futur aeroport). En l’àmbit del Delta el Pla també establia una densificació dels nuclis urbans respectant l’estratègia del Pla director de coordinació, però augmentant el seu potencial residencial per tal de donar resposta a les dinàmiques econòmiques que es preveien que produís el propi Pla. El Pla territorial de les Terres de l’Ebre xifrava en 11.807 el potencial residencial d’habitatges existents als municipis del Delta i proposava incrementar-lo en 7.355 habitatges nous fins a assolir els 19.162 amb un increment de sòl residencial de prop de 2.000 ha. També es reforçava el paper central del polígon associat al transport de mercaderies ferroviàries de l’Aldea i s’incorporava el nou POLÍGON INDUSTRIAL DE LA CATALUNYA SUD  entre l’Aldea i Tortosa de 135 ha que estava tramitant l’INCASOL.El Pla Hidrològic Nacional i la protecció del delta
Al 2001 el govern de Estat va presentar i aprovar la seva proposta de PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN) que preveia transvasar del tram final de l’Ebre fins a 1.050 hm3 repartits de la manera següent: fins a 190 hm3 cap a les conques internes de Catalunya, fins a 315 hm3 cap a la conca del Xúquer, fins a 450 hm3 cap a la conca del Segura i fins a 95 hm3 cap a la conca sud. La proposta de transvasament va rebre un fort rebuig per part de la societat ebrenca a través de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) al considerar que, entre d’altres coses, el PHN suposaria la desaparició del Delta de l’Ebre a l’accentuar les dinàmiques de regressió i salinització ja existents, qüestió que també assenyalaven la major part dels experts.

Per mirar d’apaivagar aquestes conseqüències, en la disposició addicional desena del PHN s’establia la necessitat d’elaborar un PLA DE PROTECCIÓ INTEGRAL DEL DELTA DE L’EBRE (PIPDE) per evitar-ne els efectes a més d’altres ja iniciats com la subsidència. L’any 2002 es va crear el CONSORCI PER A LA PROTECCIÓ INTEGRAL DEL DELTA DE L’EBRE (CPIDE) que havia de redactar el PIPDE d’acord amb les necessitats del PHN.

El canvi de govern a l’Estat al 2004 va comportar la derogació dels transvasaments del PHN i la dissolució del CPIDE però es va iniciar una nova comissió redactora d’un nou PIPDE sense l’amenaça dels transvasaments. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) creà la nova Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE) com a òrgan de participació per tal de contribuir a la redacció d’aquest nou PIPDE, la seva aprovació i el seu seguiment.

Al juliol de 2006 el Ministerio de Medio Ambiente va presentar el document de Base del PIPDE 2006-2008 amb una inversió prevista de 334 MEUR. Aquest Pla incloïa actuacions com la DESCONTAMINACIÓ DE L‘EBRE A FLIX, la construcció d’un dic costaner per a preservar la Badia dels Alfacs i la barra del Trabucador, el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes de les aigües del Delta de l’Ebre, la creació d’aiguamolls de decantació o el dragat dels canals que comuniquen les llacunes litorals amb les badies, així com la implantació de xarxes d’indic adors ambientals del Delta i diverses actuacions de restauració hidrològica al bosc de la ribera del tram del riu entre Tortosa i la desembocadura.

Diversos estudis han vingut assenyalant la fragilitat del territori deltaic enfront el canvi climàtic. En el marc del PIPDE, al 2006, un dels treballs de suport va assenyalar que entre un 40 i un 80% de la superfície deltaica podria salinitzar-se amb l’augment del nivell del mar de 57 cm prevista i això faria retrocedir la línia de costa fins a 100 metres. Un altre estudi publicat a l’abril de 2008 per l’oficina Catalana del Canvi climàtic concloïa que, pel 2100, el pronòstic era el retrocés de la línia de costa exterior, la inundació dels terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs i l’augment de la presència i permanència de la falca salina. Aquest procés comportaria un risc directe difícil d’apaivagar amb mesures protectores sobre la urbanització Riumar per la pujada de cota del nivell del mar cap a l’any 2050 i sobre la urbanització Eucaliptus a finals del segle. Aquest estudi també assenyalava que el 95% de la superfície del Delta es podria preservar amb mesures correctores fàcils d’implementar, però que hi havia espais on els costos de la seva defensa les feien pràcticament inviables.

A començaments de juny del 2013 i després d’un llarg procés es va aprovar el nou Pla de Conca de l’Ebre per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que establia un cabal ecològic mínim al Delta de 3.000 hm3/any, quan des de la Generalitat la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, la PDE i les entitats ecologistes es reclamava un cabal mínim de 7.167 hm3 en any eixut, 9.508 hm3 en un any mitjà i 12.543 hm3 en anys humits. Des de la CHE s’argumentava que aquests cabals eren impossibles amb l’ampliació prevista dels regadius a la conca de 44.000 hectàrees i les 27 basses de regadiu i embassaments previstos.

Tant de la PDE com de les entitats ecologistes, que van iniciar mobilitzacions en contra, consideraven que amb aquest cabal inferior al fixat pel PHN de 2001 no es podia descartar un nou projecte de transvasament de l’Ebre a València i van al•legar contra aquest Pla de Conca davant la Comissió Europea.

Els nous projectes turístics
A començaments del segle XXI un seguit de projectes, antics i nous, d’instal•lacions turístiques van tornar a sortir a l’opinió pública, molts d’ells lligats a la construcció de camps de golf i ports esportius.

L’últim pla urbanístic deltaic aprovat a finals del segle XX, el text refós de les NNSS de l’Aldea (1997) ja iniciava aquesta tendència amb l’establiment de dos sectors d’aquesta tipologia, d’una banda el de la Palma, de 128 ha (just davant d’Amposta) i de l’altre el de Vinaixarop, de 30 ha (situat al límit de la Serra de Cardó). A més es projectaven creixements al sud del municipi (2.300 habitatges), al nord (975 habitatges) i al centre (900 habitatges) relligant els diferents nuclis urbans. També definia els sectors d’activitat econòmica més importants de tot l’àmbit deltaic com el Catalunya Sud -de 300 ha a la sortida de l’AP-7 cap a Tortosa-, el LOGIS EBRE -al voltant de la nova estació central de l’Ebre- i el sector DAPSA -de 17 ha al costat de la Palma-.

El projecte de la finca de la PALMA promogut per l’empresa FADESA va ser presentat al 2003 i aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) al 2004. El projecte preveu la construcció de 900 habitatges (185 xalets adossats, 617 habitatges en edificis plurifamiliars i 99 parcel•les per habitatges unifamiliars d’alt standing) més un camp de golf que implicava una inversió de 150 MEUR. Respecte al projecte inicial, presentat al 2003, es van acabar reduint el nombre d’habitatges (inicialment uns 1.300) i es va eliminar el port fluvial al riu Ebre. Aquest projecte va quedar completament aturat, amb 300 habitatges a mig construir, al juliol de 2008 quan l’empresa FADESA va presentar un concurs de creditors per un valor de 7.000 MEUR deixant a compradors amb la paga i senyal lliurada. Tot i que FADESA va superar el concurs de creditors al 2011 aquesta promoció encara estava, a finals de 2012, a la espera de reiniciar les obres.

En el mateix municipi, l’any 2005 en el sector de Vinaixarop es va presentar un projecte per a la construcció d’un CAMP GOLF de 18 forats i 365 habitatges promogut per la immobiliària murciana Armilar. Finalment, aquest el Pla va ser descartat per la CUTE al 2006.

En el municipi d’Amposta a finals de 2002 es va aprovar la redacció d’un Pla parcial anomenat MONTSIANELL RESIDENCIAL per a la urbanització de 90 habitatges unifamiliars al peu de la Serra del Montsià a 1,5 km del nucli urbà. El grup ecologista Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i un col•lectiu integrat per tretze arquitectes d’Amposta van presentar al•legacions en contra de la urbanització a principi d’any. En elles s’assegurava que la urbanització no era sostenible i assenyalaven que la zona ja patia massa pressió urbanística. El municipi va decidir mantenir aquesta urbanització en la futura tramitació del POUM.

Al gener de 2003 la CUTE va aprovar definitivament el pla parcial del Delta 1 i el del Mirador de l’Ebre (que varen iniciar la seva tramitació al 1999) a l’Ampolla de Mar promoguts per la immobiliària Teyco. Aquests plans preveien la construcció de 515 habitatges, un pitch and putt i dos hotels a la zona del Roquer. En el mateix municipi de l’Ampolla, a l’abril de 2003, es va inaugurar l’apartahotel Cap Roig Resort que constava de 139 apartaments turístics. La seva inauguració va generar una important polèmica degut a la seva ubicació a només 20 metres del mar sobre un penya-segat contigu a la platja de Cap Roig. S’ha de destacar la protesta que va protagonitzar l’organització Greenpeace, que va desplegar una pancarta a tota la seva façana en contra.

A finals de 2003 la immobiliària Armilar va presentar a Sant Carles de la Ràpita un projecte per a construir una marina de 663 amarradors i 1.116 habitatges a la zona del saliner que va generar un intens debat polític. Al desembre de 2004 l’Ajuntament va decidir organitzar una consulta ciutadana al respecte que, amb la participació d’un 6% de la població, es va manifestar en contra de la marina. L’Ajuntament i Armilar van encarregar un nou projecte idèntic a l’anterior, però sense canals d’aigua.

L’any següent, al 2004, a Deltebre es va presentar un altre projecte per construir una nova marina dins de la fase III de Riumar, que incloïa un port esportiu, un camp de golf i un miler de cases unifamiliars adossades. Aquest projecte va ser aturat conseqüència de la tramitació del PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC).

També aquell mateix any 2004 es va reactivar a Sant Jaume d’Enveja la construcció del sector Agovinaroz que preveia en aquest nou projecte de 50 ha una urbanització de 900 habitatges al voltant d’una marina amb tres canals de nova creació, un hotel, un camp de golf i un port esportiu fluvial. L’abril de 2005, la Direcció General de Ports i Transports del DPTOP va denegar la concessió administrativa per a la seva construcció i per a l’explotació del port esportiu. Finalment l’empresa Agrovinaroz va vendre els terrenys a una promotora basca, Moldis Echarrro, que es va avenir a fer la urbanització sense port esportiu fluvial ni camp de golf.

En total, entre 2003 i 2004 es van projectar 5 projectes de creixements turístics amb més de 5.000 habitatges (la Palma, Vinaixarop, El Roquer, El Saliner, Riumar IIII i Agrovinaroz) on es projectaven 4 noves marines i 5 nous camps de golf.

El nou programa de planejament al Delta
El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya el 2003 va motivar l’inici d’una nova etapa de PLANEJAMENT TERRITORIAL promoguda pel DPTOP i que va afectar directament a l’àmbit del Delta.

El mes de febrer de 2004 el DPTOP va presentar els objectius i criteris del PDUSC. El Pla pretenia “identificar, protegir i posar en valor els espais costaners lliures actualment d’ocupació, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament urbanístic harmònic de la costa catalana”. A final de maig de 2004, el DPTOP va aprovar inicialment la primera part PDUSC.

L’àmbit d’aplicació del Pla eren els espais lliures situats en la franja de 500 m terra endins, i en l’àmbit del Delta declarava com a sòl no urbanitzable del sistema costaner tot el voltant del perímetre del Parc Natural i diferents espais a l’Ampolla de Mar i Sant Carles de la Ràpita. Concretament, la major part de la part perimetral del Parc Natural era qualificada com a C1, on només s’hi admetien l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal i els habitatges vinculats a aquests usos. D’aquesta manera entre la classificació d’unes 3.314,5 ha dins d’aquesta categoria i les 7.736 ha ja protegides pel Parc Natural s’aconseguia que un terç de la superfície de la plana deltaica restés sota alguna figura de protecció.

A l’àmbit del pre-delta, a la part nord de l’AP-7 al seu pas per l’Ampolla, es va catalogar com C-3 un sector de 350 ha; eren espais situats més enllà dels 500 m, als quals s’aplicava el règim de sòl no urbanitzable. Un altre espai també catalogat amb aquesta mateixa categoria era l’entorn del canal de Carles III (122,68 ha) al nord de Sant Carles de la Ràpita. També s’establia una categoria especial, aprofitament als sectors de l’Ampolla mar, l’Ampolla i a l’ampliació de Poble Nou del Delta a Amposta, on eren els ajuntaments els qui havien de decidir si les qualificaven com a sòl no urbanitzable costaner o si se’n permetia fer un cert aprofitament urbanístic. El 25 de maig el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va signar l’aprovació definitiva d’aquest Pla.

El mes de novembre de 2004 el DPTOP va aprovar els objectius i criteris de la segona part del PDUSC-2, en aquest cas centrat en el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, que va ser aprovat definitivament al desembre de 2005. En aquest es bloquejava la urbanització de Cala Maria a l’Ampolla i parcialment la de Riumar a Deltebre.

Un altre instrument que va tenir gran transcendència va ser el nou PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE, presentat a mitjans d’octubre de 2008, i que substituïa el del 2001. El nou Pla territorial proposava estratègies de creixement específiques pels nuclis deltaics de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Els Muntells, La Balada i el Poble Nou del Delta de manera que els creixements es produïssin a les parts consolidades del nuclis urbans a més d’incloure mesures per a corregir les possibles inundacions. Pel que fa als nuclis de Riumar i Eucaliptus s’establia una estratègia de compleció i millora que suposava la realització d’accions de millora qualitativa dels nuclis enlloc de creixement. També es plantejava una estratègia específica pel manteniment del caràcter rural de les edificacions rurals del Delta.

En l’àmbit del pre-delta s’incrementava el sòl destinat a l’activitat econòmica i logística a l’entorn del Logis Ebre i el Catalunya Sud amb l’ampliació d’aquest darrer en 250 ha. El Pla territorial qualifica un sòl d’interès estratègic de 700 ha al nord de l’autopista i al costat del sector Catalunya sud, entre els municipi de l’Aldea i Camarles. En aquest àmbit es limitava el creixement de dos municipis deltaics com és el cas de la part nord de l’AP-7 a l’Ampolla i l’entorn del canal de Carles III a Amposta, que quedaven definits com a sòls de protecció preventiva.

Pel que fa a les infraestructures el Pla territorial tornava a plasmar l’Anella Viària del Delta, les obres pendents a la N-340 i la variant de l’Aldea i plantejava un traçat per definir de l’AUTOVIA C-12 a l’oest d’Amposta fins a Sant Carles de la Ràpita i la cimentera d’Alcanar. També recollia el traçat del l’AUTOVIA A-7 plantejat pel Ministeri de Fomento (MIFO) al nord de l’AP-7 i el procés d’adaptació per tal de fer navegable el canal de Carles III entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. La principal novetat era la proposta de tram-tren a partir de l’estació central de l’Aldea amb dos ramals, un fins a Deltebre i l’altre cap a Amposta i Sant Carles de la Ràpita i Alcanar platja.La presentació del Pla territorial va motivar la queixa de gairebé tots el municipis deltaics que entenien que limitava el seu creixement i atemptava contra l’autonomia local. Els municipis de la plana deltaica, com Deltebre, Sant Jaume d’Enveja o Amposta, consideraven que el Pla no havia tingut en compte els seus suggeriments a l‘avantprojecte i entenien que la seva classificació dins del grup dels nuclis deltaics amb una estratègia específica, restringia en excés les seves possibilitats de creixement. Concretament s’oposaven a les limitacions imposades a les ampliacions de les urbanitzacions d’Eucaliptus a Amposta i de Riumar i a l’afectació prevista al Camping Aube.

L’Ajuntament de Deltebre també va presentar al•legacions per tal de transformar el sòl de protecció territorial del seu terme municipal, en sòl de protecció preventiva, especialment en els espais intersticials entre el sòl urbà i l’exclusió de l’estratègia especialitzada de la urbanització de Riumar. En aquest sentit, a principi de novembre de 2009, l’Associació de Veïns Delta, de Deltebre, va presentar un total de 2.300 al•legacions, avalades per uns 860 veïns del municipi que consideraven que es restringia excessivament les possibilitats de creixement urbanístic, turístic i industrial del municipi.

A l’àmbit del pre-delta, un altre grup de 180 veïns de l’Aldea van presentar un mateix escrit per reflectir el seu desacord amb l’ampliació del polígon industrial Catalunya Sud i la possible instal•lació d’una siderúrgica en el mateix.

Per la seva banda l’Ajuntament de l’Ampolla va presentar al•legacions centrades en els sòls de protecció territorial establerts al nord de l’AP-7 i a Amposta la principal al•legació va ser contra l’establiment d’un sòl de protecció territorial a l’entorn del Canal de Carles III.

Com a procediment complementari al Pla territorial, el 22 de febrer de 2010 es va presentar l’esborrany del PLA DIRECTOR DE LES EDIFICACIONS AGRÍCOLES DE LES TERRES DE L’EBRE que havia de servir per unificar criteris sobre la tipologia de les construccions vinculades a l’activitat agrícola en sòl no urbanitzable, que a les Terres de l’Ebre eren unes 70.000. En aquest primer text es reconeixia la singularitat dels municipis de les comarques de l’Ebre i l’arrelament tradicional dels Masets o les Cabanyes del Delta en el teixit social, i la possibilitat d’adscriure-les a àmbits més amplis (benestar social, relació amb el territori, etc.). Aquest Pla venia precedit d’un intens debat social al respecte que va tenir el seu punt àlgid el 8 de juliol del 2009 quan, enmig d’un ampli desplegament policial per evitar les protestes, la Generalitat va aplicar la disciplina urbanística enderrocant un habitatge il•legal al municipi de Deltebre.

Finalment, el juliol de 2010 el Govern va aprovar definitivament el Pla territorial parcial. Tanmateix, els ajuntaments confiaven en la seva futura derogació o en els recursos que diversos ajuntaments, com el de l’Ampolla, havien presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra aquesta aprovació.

Al desembre de 2010, com a un impuls l’Anella Viària de l’Ebre, es va inaugurar el PONT SOBRE EL RIU EBRE entre Deltebre i Sant Jaume que permetia connectar finalment els dos municipis. El pont, de 250 metres de longitud i 19 metres d’amplada, havia estat licitat al desembre de 2007 amb un pressupost d’uns 20 MEUR.

Després de les eleccions al Parlament de novembre de 2010 l’arribada al govern de CiU, que havia establert com objectiu electoral a petició dels seus alcaldes ebrencs la derogació o modificació del Pla territorial, feia preveure un futur incert per aquests instruments de planejament.

Durant aquest temps l’únic instrument de planejament supramunicipal ebrenc que va continuar la seva tramitació va ser el Pla director de les edificacions agrícoles. A començaments de l’abril de 2013 es va presentar un esborrany que preveia autoritzar només la construcció de nous masets de fins 40 m² en el cas que els propietaris acreditessin una primera residència i complissin una sèrie de característiques formals, com poden ser els materials a preservar i les característiques constructives tradicionals (alçada màxima de 4’5 m., obertures, coberta, rafalet, material d’acabat).

En el cas de les edificacions existents s’estableix la protecció per als masets de menys de 60 m² “les edificacions destinades a l’ús agrícola d’una finca com a magatzem d’eines o espais per aparells fito-sanitaris. A més d’usos de lleure familiar vinculats a la cura de l’explotació agrícola, sense esdevenir mai un habitatge independent.” En el cas del masets de més de 60 m², preveu que puguin tenir altres usos alternatius, descartant el residencial. Aquesta nova normativa, que va iniciar la fase de consultes preveu l’adaptació o enderroc de les gairebé 70.000 edificacions existents en sòl agrícola.

Els nous plans generals del delta
Durant els processos de planificació territorial supramunicipal com el PDUSC o el Pla territorial gairebé tots els municipis del Delta van iniciar revisions del seu planejament general.

Amposta
El primer municipi a revisar el seu planejament va se AMPOSTA. El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) es va aprovar inicialment l’abril del 2003. En aquest document es projectaven nous sectors de creixement residencials cap al sud, just en el límit amb l’actual C-12, que podrien donar cabuda a uns 5.500 nous habitatges: per exemple sectors com l’Eixample de les Tosses, les Valletes i el Lligallo del baix sud. A partir d’aquest àmbit es proposaven unes 200 ha de sòl industrial (Tapà i les Tosses) fins al traçat de la futura C-12.

Altres sectors de creixement residencial eren el Lligallo del Port Sud, amb 529 habitatges, el Canal de Navegació Nord ,amb 416 habitatges, l’Accés Nord, amb 238 habitatges, la nova urbanització de baixa densitat Montsianell Residencial i l’ampliació de la urbanització del Favaret. En l’àmbit del Delta els creixements previstos a la Balada, Eucaliptus i Poble Nou del Delta es van replantejar incloent la classificació que els donava el PDUSC, de sòl no urbanitzable costaner. Al març de 2006 la CUTE va donar el vist-i-plau al POUM supeditant la seva la seva aprovació definitiva al compliment del PDUSC i a la classificació com a sòl no urbanitzable de la urbanització del Montsianell.

Per altra banda, al setembre de 2008 el Pla urbanístic de l’Eixample de les Tosses, al sud d’Amposta, va ser inclòs dintre del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE) de les Terres de l’Ebre. El pla preveia la construcció de 1.615 habitatges, dels quals 959 habitatges, un 60%, amb diferents règims de protecció. També preveia destinar 1.751 m² de sòl per habitatge dotacional. El març de 2009 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar definitivament el conjunt de PDU de les ARE de tot Catalunya.

L’Ampolla de Mar
El POUM de l’Ampolla va ser aprovat inicialment al 2008 i definitivament al novembre de 2010 per la CUTE. Durant el procés de tramitació va haver d’adaptar els seus objectius al PDUSC que limitava els creixements previstos pel Pla director de coordinació al nord de l’AP-7 així com del PDUSC-2 que protegia el sector de Cala Maria (protecció que va ser recorreguda als TSJC per l’Ajuntament).

El planejament resultant intentava concentrar les noves àrees residencials en dos àmbits. Un més enllà de l’AP-7, de 90 ha amb una previsió de 2.532 habitatges. L’altre àmbit, que seria desenvolupat en una segona fase, s’emplaçava a la part sud del municipi, al camí del Roquer, i arribava fins al complex turístic pendent d’acabar del Mirador del Delta, amb una previsió de 2.000 habitatges, tot i que la CUTE va reduir-los a 1.600. En aquest sector també s’hi va incloure una reserva de sòl per a desclassificar alguns dels sectors discontinus de baixa densitat que hi havien al nord del municipi.

Camarles
En el cas de Camarles, la CUTE va aprovar definitivament el POUM al novembre de 2010 (amb aprovació inicial de maig del 2009). Preveia la construcció de 1.002 habitatges entre els Lligallos i un nou polígon industrial al sector de la Mallada (15 ha) al nord del municipi.

Deltebre
El POUM DE DELTEBRE va ser aprovat inicialment al juliol de 2007 i estava condicionat per les limitacions imposades pel PDUSC als sectors de Riumar i els nuclis de Deltebre. Tot i aquestes limitacions al 2005 l’Ajuntament va dir que estava estudiant una proposta amb la Direcció General d’Urbanisme (DGU) que podria preveure la construcció de fins a 700 habitatges.

El POUM preveia el desenvolupament del sector de Riumar III amb 760 habitatges, un port esportiu per a 1.200 embarcacions i un desenvolupament dels sectors I-IV (més limitats pel PDUSC) amb 499 habitatges i diversos equipaments hotelers.

A la zona dels nuclis de Jesús i Maria i la Cava el POUM preveia la planificació d’un gran pulmó verd d’unes 75 ha amb un camp de golf inclòs que relligués els nuclis, i la creació d’un centre comercial. Proposava dos nous sectors de creixement, el de la Parellada al costat d’aquest àmbit central i el del Maset a la sortida cap a Riumar. Com a gran novetat es proposava la creació d’un port fluvial al llarg dels 7 km de façana fluvial de Deltebre amb una sèrie discontinua de 15 pantalans flotants i crear també un espai turístic i de serveis a l’entrada del nucli urbà per Jesús i Maria, a la zona del Molí dels Mirons, on es preveia fer un parc lacustre envoltat de zones verdes, i on també es construirien dos edificis singulars, d’ús residencial i de serveis.

El 23 de novembre l’Associació de Veïns Delta de Deltebre va presentar 3.400 signatures en contra del POUM. Els veïns rebutjaven l’emplaçament del camp de golf que separava els nuclis urbans de la Cava i Jesús i Maria, que consideraven irrealitzable El període d’informació pública va finalitzar el 27 de novembre amb la presentació de 6.271 al•legacions.

Al febrer de 2008 l’equip de govern de Deltebre, format per ERC i el PSC va decidir fer marxa enrere amb l’aprovació inicial del POUM i suspendre la seva tramitació degut a les presumptes incompatibilitats que va cometre el seu equip redactor. Tot i això les figures de planejament derivat ja previstes en el planejament anterior van continuar la seva tramitació.

Concretament, al mes de setembre de 2013 la CUTE va aprovar els plans urbanístics I-IV de Riumar modificats per tal de complir la normativa del PDUSC. Es van endarrerir les edificacions fins a 200 metres de la costa i es va destinar el 75% del sector a espais lliures públics. Finalment s’hi preveia la construcció de 499 habitatges i un hotel a la part sud-est del sector.

A començaments d’octubre de 2013 es va anunciar, per part de l’Ajuntament de Deltebre, que al Pla Parcial del Riumar III un grup inversos de capital rus estaven interessats a construir dos apartahotels, 700 apartaments i a ampliar el port pesquer amb 400 nous amarradors, amb una inversió total de 15 milions d’euros.

Sant Jaume d’Enveja
Aquell mateix abril de 2013 el POUM la CUTE va aprovar definitivament el nou POUM de Sant Jaume d’Enveja que preveia la construcció d’uns 2.000 habitatges, un miler dels quals aprofitant l’estructura urbana actual i la resta a l’antic Pla urbanístic d’Agrovinaroz embargats al 2011 pel Banco Popular a l’immobiliària Moldis Echarro. El nou propietari, Aliseda (immobiliària del Banco Popular), no descartava tornar a iniciar el projecte.

Sant Carles de la Ràpita
El 12 de juliol de 2013 l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita va aprovar inicialment el seu POUM que preveu un creixement de 5.271 nous habitatges, 3.718 dels quals en sectors de nova implantació com el Mas de la Burna (771 hab.), la Porta Nord (771 hab.), l’Horta Vella (657 hab.) i el nou sector del Saliner replantejat després del projecte fallit de Marina amb 999 habitatges. També es preveuen la implantació al municipi de nous equipaments hotelers.