El passat 5 de novembre, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i la Societat Catalana de Geografia van donar el tret de sortida al cicle “L’organització territorial a Catalunya: una assignatura pendent”. La primera sessió, titulada “25 anys de l’informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya; i ara què?”, va reunir dos protagonistes clau del debat territorial: Miquel Roca, president de l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, i Robert Casadevall, expert en ordenació territorial.

La sessió va servir per revisitar una proposta que, malgrat no haver estat desplegada, continua sent una referència ineludible en totes les reflexions sobre administració local a Catalunya. Marc Martí, en la presentació, va sintetitzar el nucli del debat: “Els qui estem preocupats per la qualitat dels serveis públics, el benestar de la ciutadania, la vitalitat de la democràcia, sempre anem a petar al debat de l’organització territorial”.

Robert Casadevall: el decalatge entre mapa i realitat

Casadevall va fer un repàs dels canvis jurídico-administratius en l’organització territorial plantejats els darrers anys. Va destacar el desencaix entre la realitat de la prestació de serveis -que sovint reacau en administracions de segon nivell- i les percepcions ciutadanes sobre el paper de les administracions -que atribueixen als ajuntaments un paper destacat en la provisió. Casadevall va esmentar altres propostes per definir llindars mínims per a a cobertura de serveis, com les Àrees Bàsiques Territorials -mai aplicades-, i va proposar l’establiment d’estructures efímeres i flexibles per donar resposta a necessitats concretes, en lloc de models rígids i permanents.

Miquel Roca: una proposta possibilista que no va prosperar

Miquel Roca va oferir una intervenció dividida en quatre grans blocs: municipis, comarques, províncies i regió metropolitana. Va recordar que l’informe va néixer d’una demanda política, impulsada per Pasqual Maragall, i que es va concebre com una proposta possibilista, tant jurídicament com políticament, amb una aplicació gradual.

Com a exemple d’aquest possibilisme, Roca va esmentar el llindar de 250 habitants -perquè prestar serveis de manera viable exigiria una dimensió més gran- o el fet que a l’infoirme es parlés d’agrupacions i no d’agregacions. Roca va lamentar que la principal oposició vingués dels municipis petits, que percebien la proposta com una amenaça a la seva identitat. 

Pel que fa a les comarques, va denunciar que no s’ha fet cap esforç per enfortir els consells comarcals, que han estat subsumits per les diputacions. Per Roca el municipi és un fet històric però les comarques podrien modificar la seva delimitació en el temps, i convertir-se en ens instrumentals més sensibles a les necessitats i adaptables a les funcions que hagin d’assumir.

Sobre les províncies, va afirmar que malgrat “parlar de les diputacions era com parlar del dimoni dels pastorets”, és jurídicament possible modificar-ne la delimitació i denominació mitjançant una llei orgànica i per tant es podrien adequar a la divisió territorial per vegueries.

Finalment, va recordar que la proposta de regions metropolitanes no es pensava exclusivament en relació a Barcelona, sinó que podria obrir-se a altres àmbits territorials. 

Roca va insistir que el debat territorial és inseparable del debat sobre la modernització de l’administració pública, i va defensar la vigència de la proposta de l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya -tot i que va admetre que caldria incorporar-hi noves vessants.  

L’organització territorial, una assignatura pendent

La sessió va evidenciar que, 25 anys després, l’organització territorial continua sent una assignatura pendent a Catalunya. La manca de relat públic, la resistència institucional, la complexitat jurídica i la inèrcia administrativa han impedit avançar cap a un model més eficient, equitatiu i adaptat a les necessitats actuals.

Amb una realitat que canvia acceleradament, els ponents van coincidir en la urgència de propostes que modernitzin l’administració, i millorin la qualitat democràtica i el benestar de la ciutadania, i van reclamar a les societats de geografia i d’ordenació del territori que facin sentir la veu dels experts del sector en aquests debats.