Les jornades “Reflexions i accions després de la catàstrofe” analitzen les inundacions d’octubre de 2024 i reclamen una nova cultura del risc al País Valencià.

El dimarts 3 de juny es van inaugurar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València les jornades Reflexions i accions després de la catàstrofe, una iniciativa impulsada per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a València, amb la col·laboració d’entitats científiques i culturals del territori. Aquestes jornades, que s’allargaran fins al 16 de juny, volen generar un espai de debat interdisciplinari sobre les devastadores riuades de l’octubre de 2024, que van provocar 228 víctimes mortals, especialment a la comarca de l’Horta Sud.

En la conferència inaugural, la geògrafa Francesca Segura, catedràtica de geografia física de la Universitat de València i membre de l’IEC, va posar sobre la taula una veritat incòmoda: els episodis d’inundacions intenses no són fenòmens extraordinaris, sinó característics del nostre clima i territori. En aquest context, Segura va defensar la necessitat urgent d’una ordenació territorial rigorosa, capaç d’anticipar-se als riscos i de protegir les vides més vulnerables.

Segons la ponent, el temporal d’octubre va superar tots els registres previs. A Torís es van registrar fins a 771,8 litres per metre quadrat en 24 hores, amb un màxim de 185 L/m² en només una hora. Davant d’aquesta intensitat, cap sòl pot absorbir prou aigua. El resultat: revingudes sobtades, amb temps de reacció molt limitat i amb un fort impacte social i ambiental.

Per fer front a aquests fenòmens, Segura va exposar la necessitat d’activar un ventall de mesures estructurals (com embassaments, canalitzacions, reforestació o sistemes basats en la natura) i no estructurals (com mapes de perill, plans d’emergència, assegurances, i especialment l’educació ciutadana i la planificació urbanística).

Un dels exemples destacats va ser l’embassament de Forata, que va aconseguir reduir a la meitat el cabal de sortida de la riuada del riu Magre. No obstant això, altres projectes de canalització i desviament d’aigua continuen pendents d’execució. Segura va alertar de la seva complexitat tècnica i va insistir que cal actuar abans que l’emergència estigui en marxa, ja que les revingudes deixen un marge d’intervenció molt estret.

La conferència va concloure amb una crida a promoure una cultura del risc basada en el coneixement, la responsabilitat compartida i la capacitat d’autoprotecció, en què tècnics, institucions i ciutadania treballin conjuntament per adaptar-se a una realitat climàtica cada vegada més extrema.

Les jornades continuaran els dies 22, 27 i 29 de maig, i 3, 5 i 16 de juny, amb ponències centrades en àmbits com la predicció meteorològica, la gestió de l’emergència, l’urbanisme o la comunicació de riscos. Més informació al web de l’IEC i de les entitats col·laboradores.